NO SEMPRE NECESSITES UN PSICOONCÒLEG

El psicooncòleg és un professional que pot ser de gran ajuda per les persones que tenen o han tingut càncer, els seus familiars, i els professionals que treballen amb els malalts oncològics. Però, sempre és imprescindible? No. No sempre necessites un psicooncòleg.

Fa un temps em va consultar una senyora a qui havien diagnosticat un càncer de mama. Vam estar parlant de la seva situació, i em va dir "penso molt en el càncer, i en el tractament, i de tant en tant ploro una mica". Li vaig respondre: "Vostè no necessita un psicooncòleg".

EL DÍA A DÍA PARA UNA PERSONA CON CÁNCER

El día a día para una persona con cáncer puede sufrir grandes cambios en comparación a como se vivía antes de la enfermedad: la vida gira entorno al tratamiento, las visitas al hospital, y las adaptaciones de horarios y rutinas. Además también se ve afectada por los tiempos de espera de resultados de pruebas médicas, que pueden añadir ansiedad y dificultar el descanso.

CONVIURE AMB LA SENSIBILITAT QUÍMICA MÚLTIPLE

Conviure amb la Sensibilitat Química Múltiple (SQM) obliga a organitzar-se la vida al voltant d'aquesta malaltia i de l'evitació dels seus símptomes. Encara que les persones que no la pateixen se'n puguin fer una idea, és una experiència que només els qui tenen SQM saben què significa.

LOS FALSOS REMEDIOS CONTRA EL CÁNCER

Los falsos remedios contra el cáncer son estos productos que a veces se presentan como “eficaces” para luchar contra la enfermedad e, incluso, se dice que son mejores que los tratamientos tradicionales (quimioterapia, radioterapia, etc). El motivo de que sean falsos remedios es que su eficacia contra el cáncer no ha sido demostrada: bien porque sus estudios no han dado resultados positivos, bien porque ni siquiera han llegado a estudiarse.

AFRONTAR EL DIAGNÒSTIC DE CÀNCER

Read the English version of this post at: 

http://psychologyandhealthplace.blogspot.com/2015/05/coping-with-diagnosis-of-cancer.html

Com afrontar el diagnòstic de càncer? L’impacte que es produeix quan el metge dóna aquesta notícia a algú és devastador. Es paren tots els pensaments i s’esvaeixen els plans que s’havien fet pel mateix dia, o per uns mesos després. Venen al cap paraules com “mort” o “quimioteràpia”, o preocupacions per la família (sobretot pels fills).

La manera de reaccionar pot variar molt, i no n’hi ha una que sigui més correcta que una altra; cada persona té la seva.